7 Història i Ocupació humana
L'aprofitament dels recursos naturals a les muntanyes sol ser posterior al de les planes, molt més favorables per a l'establiment de les comunitats humanes. Així i tot, el poblament al Montseny data de temps prehistòrics, com ho testimonien les troballes de destrals i ganivets de pedra a Aiguafreda, el Brull, Montseny i Sant Marçal; els megàlits de la serra de l'Arca i les Pinedes, o la pedra estelada del pla de la Calma.
Al període ibèric es comencen a ocupar de manera estable els turons i els pobladors s'endinsen cap a la muntanya. Així ho evidencien el castell del turó de Montgrós al Brull i els assentaments fortificats de Montclús a Sant Esteve de Palautordera i de can Flaquer a Samalús.
Del període romà daten construccions com la vil·la romana de Can Tarrés i altres a les planes veïnes tot seguint la Via Augusta i la Via Ausa. No és fins l'edat mitjana que es generalitzen els establiments interiors de manera dispersa i l'explotació dels recursos naturals s'intensifica. Aquest procés assoleix el seu màxim al segle XIX, moment a partir del qual s'inicia un lent despoblament. D'aquesta època daten l'església amb pintures preromàniques de Sant Pere Desplà (Arbúcies) i el Castell de Montsoriu, mostra d'arquitectura militar de l'època.
Actualment, la regressió de les activitats agrícoles, forestals i ramaderes ha propiciat un canvi de les economies familiars. Altres activitats, fonamentalment de serveis com el turisme rural, la restauració i l'hostaleria, complementen les rendes i conviuen amb l'extensa cultura agropecuària de la zona.
