Medi Ambient
VESPA ASIÀTICA (Vespa velutina nigrithorax)
La vespa asiàtica (Vespa velutina nigrithorax) és una espècie invasora que viu originàriament a la Xina, el nord de l’Índia i Indonesia. Va introduir-se a finals del 2004 a França, al port de Bordeus, a través d’un container que venia de la Xina. Posteriorment es va estendre per tot el sud de França i l’any 2007 ja s’estimava que hi havia milers de nius. S’estima que la velocitat d’expansió ha estat de 100 km/any.
Es tracta d’una espècie exòtica invasora inclosa dins el Reial Decret 630/2013, de 2 d’agost, pel qual es regula el Catàleg d’espècies exòtiques invasores i dins el Reglament (UE) 1143/2014 del Parlament Europeu i del Consell, de 22 d’octubre de 2014, sobre la prevenció i la gestió de la introducció i propagació d’espècies exòtiques invasores. No és especialment agressiva per a les persones però captura moltes abelles i és un problema per a l’apicultura.
MOSQUIT TIGRE
El mosquit tigre és originari del sud-est asiàtic i es va detectar a Catalunya per primera vegada l'estiu de 2004. Se'l reconeix per les ratlles blanques al cap, el cos i les potes. El mosquit adult fa entre 2 mm i 10 mm.
Els ous i les larves viuen en petites basses d'aigua estancada, en àrees exteriors properes a la presència humana. Per això, la mesura més eficaç per evitar-ne la proliferació és eliminar els llocs amb aigua on creixen.
La presència del mosquit és molt molesta pel nombre tan elevat de picades que causen els exemplars femella. Aquest mosquit té la capacitat d'actuar com a vector (transmissor) d'algunes malalties, com les produïdes pels virus Chikungunya, dengue i Zika. A Catalunya s'han detectat casos importats d’aquestes malalties. Tots ells tenen antecedents d’haver viatjat a zones endèmiques com són el sud-est asiàtic, l’Àfrica o el Carib i d’haver estat picats per mosquits durant la seva estada.
Cicle de vida
El mosquit passa per quatre etapes vitals: ou, larva, pupa i adult. A cada una té un aspecte diferent.
El mosquit pon ous i es desenvolupa en espais petits amb aigua estancada. Les femelles dipositen els ous fora de l'aigua, just per damunt del nivell de flotació, de manera que quan puja el nivell queden submergits.
La presència del mosquit tigre es relaciona molt amb els canvis de temperatura. Quan puja la temperatura, i amb les pluges de la primavera, les primeres larves surten de l'ou i viuen a la superfície de l'aigua. El final de l'estiu i la tardor són els períodes més favorables per al desenvolupament del mosquit adult. Quan arriba l'hivern i baixa la temperatura, les larves i els adults es moren.
El radi de vol i d'acció del mosquit tigre adult és d'un màxim de 400 metres, per la qual cosa és molt probable trobar-lo prop del lloc de cria. Tot i això, gràcies al transport passiu pel vent o a l'interior de vehicles es pot desplaçar a més distància.
El mosquit tigre és actiu de dia, a diferència dels mosquits més comuns que fan vida nocturna, i les picades són molt més nombroses i doloroses que no les dels mosquits autòctons.
On es troba
El mosquit tigre s'ha adaptat perfectament al medi urbà i, actualment, pon ous a l'interior de qualsevol lloc de petites dimensions que contingui aigua durant un mínim de deu dies: pneumàtics, gerros, llaunes de beguda, cendrers, joguines, bidons, galledes, pots, platets de test, etc.
Els punts de cria es troben sovint a terrenys o cases abandonades, deshabitades temporalment o segones residències, on acostuma a haver-hi recipients descuidats que contenen aigua de pluja.
També es poden localitzar llocs de cria a la via pública, com ara embornals, fonts, residus, magatzems municipals, etc.
On no es troba
El mosquit tigre no diposita mai els ous en aigües en moviment, com ara rius i rieres, ni en superfícies i volums d'aigua importants (més de 200 litres), com ara els estanys. Tampoc no es pot desenvolupar on l'aigua s'evapora al cap de pocs dies.
Prevenció
La manera més efectiva de frenar la proliferació del mosquit és evitar la posta d'ous i el creixement de les larves. Això només s'aconsegueix eliminant els llocs d'aigua on creixen, habitualment acumulacions en recipients que es deixen a la intempèrie.
El mosquit tigre pon ous a qualsevol lloc de petites dimensions susceptible de quedar inundat i que contingui aigua durant uns quants dies.
Perquè un ou de mosquit tigre esdevingui un mosquit adult calen dues condicions imprescindibles:
- Que la temperatura sigui prou alta, com a l'estiu.
- Que les larves i pupes romanguin a l'aigua.
Si l'aigua on creixen s'evapora o s'elimina, les larves i pupes moren sense poder arribar a desenvolupar el mosquit. Per això és important no facilitar-ne la proliferació evitant de mantenir envasos que facin de receptacle d'aigua estancada durant més de deu dies. Als domicilis, la millor solució per prevenir i controlar el mosquit és retirar els recipients que contenen aigua, o neutralitzar-los foradant-los, invertint-los, cobrint-los o canviant-ne l'aigua setmanalment.
Per prevenir-ne la proliferació:
- Cal buidar i posar sota cobert tots els objectes i contenidors on es pugui acumular aigua (gerros, galledes, cendrers, joguines, plats d'animals domèstics, plats de test, etc), i evitar que s'inundin, per exemple, capgirant-los.
- En el cas d'elements fixos i objectes que no es poden retirar, s'han de revisar atentament com a mínim dues vegades cada setmana i eliminar-ne qualsevol cúmul d'aigua, netejant els recipients i evitant que es tornin a omplir.
- En el cas dels plats de test, quan no es puguin retirar cal mantenir-los secs.
- Els pneumàtics s'han de mantenir secs i sota cobert.
- En els casos en què es consideri imprescindible tenir alguna mena de recipient amb aigua i a l'exterior, cal que es mantinguin tapats amb una tapa o una tela de mosquitera prima (malla de 2 mm de mida màxima).
- En recipients destapats (per exemple, abeuradors d'animals) cal que l'aigua es renovi dues vegades cada setmana, com a mínim.
- Les canaleres de recol·lecció d'aigua de les teulades s'han de mantenir netes de restes vegetals. Així mateix, s'ha de fer el manteniment dels embornals dels patis.
- Cal evitar els forats i les depressions del terra on s'hi pugui acumular aigua, i l'acumulació d'aigua als forats dels arbres (dessecant-los o col·locant-hi algun material inert que tapi el forat, com ara sorra, per evitar que hi entri l'aigua).
- En el cas concret de les piscines, cal que l'aigua que continguin no esdevingui un focus de cria de mosquits. Quan estiguin buides, s'han de mantenir del tot eixutes. En el cas de piscines plenes d'aigua, s'han de mantenir en condicions higièniques i sanitàries mitjançant els tractaments de l'aigua adequats per evitar la proliferació de larves de mosquits.
- Les basses o els estanys també han d'estar en condicions que no suposin un focus de cria per a aquests mosquits.
Les picades
Com es poden evitar les picades
Les principals mesures que cal tenir en compte són:
- Evitar l'entrada del mosquit als edificis, instal·lant tela de mosquitera que n'impedeixi el pas a les finestres, portes i altres obertures.
- Portar roba de màniga llarga, pantalons llargs (millor si són de color clar) i mitjons.
- Limitar les activitats a l'exterior a les hores de més activitat del mosquit.
Si opteu per l'ús de productes repel·lents per a la pell, cal tenir en compte les consideracions següents:
- Limiteu-ne l'ús a les activitats que hàgiu de fer a l'exterior i només durant el temps necessari.
- Compliu estrictament les instruccions d'ús que hi hagi a l'etiqueta del producte, especialment quant al nombre d'aplicacions diàries permeses.
- Eviteu-ne l'aplicació en infants de menys de dos anys i, sempre que es pugui, també en els infants més grans. No poseu el repel·lent a les mans dels infants perquè se les poden posar a la boca o als ulls. En infants més petits de dos anys només s'han d'utilitzar sota prescripció pediàtrica.
- En general no s'ha d'aplicar el producte a la cara.
- Quan ja no calgui el repel·lent, cal netejar bé la pell amb aigua i sabó, i també la roba que hagi estat en contacte amb el producte, perquè se n'ha d'evitar l'exposició contínua.
- Si patiu alguna mena de reacció a la pell, cal rentar-se bé la zona amb aigua i sabó. Si ho creieu necessari, truqueu al CatSalut Respon o acudiu al vostre centre de salut.
Què cal fer amb les picades
Amb una picada de mosquit tigre cal actuar, en general, com en la resta de picades de mosquits. En aquest sentit, cal rentar i desinfectar bé la zona de la picada i tractar-ne els símptomes.
- Renteu la zona afectada amb aigua i sabó com més aviat millor.
- No us fregueu la pell: remulleu-la en lloc de fregar-la i eixugueu-la.
- Tracteu de mantenir la zona neta i eixuta fins que disminueixi la irritació.
- Eviteu de rascar-vos.
- Apliqueu una compresa de gel o gel embolicat en un drap a l'àrea de la picada.
- En cas que persisteixin les molèsties, truqueu al CatSalut Respon.
- No feu torniquets.
- No preneu estimulants, aspirines ni qualsevol medicament per al dolor que no us hagi prescrit el metge.
En la majoria de casos, les picades es poden tractar a casa fàcilment. Hi ha productes comercials i productes casolans com el vinagre, l'alcohol de curar o el gel, que disminueixen la picor. No obstant això, algunes persones tenen reaccions al·lèrgiques que poden ser greus.
Quan cal trucar a urgències
Truqueu al 112, al 061 CatSalut Respon o cerqueu assistència mèdica d'emergència si patiu:
- Dificultat per respirar.
- Inflamació en qualsevol part de la cara.
- Sensació d'opressió a la gola.
- Sensació de debilitat.
- Coloració blavosa.
PROPOSTA D'AMPLIACIÓ DE LA RESERVA DE LA BIOSFERA DEL MONTSENY.
Procés participatiu 2012 de la proposta d'ampliació de la reserva de la Biosfera del Montseny.
Per més infomació podeu consultar a:
INFORMACIÓ ESPÈCIES INVASORES EXÒTIQUES
PLOMALLS ( CORTADÈRIA SELLOANA)
En data 3 d’agost de 2013 es va publicar un Reial Decret (630/2013), pel qual es regula el Catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores, que estableix la prohibició genèrica de la possessió, transport, trànsit i comerç de les espècies incloses en el seu annex. Pel que fa a les espècies vegetals en possessió dels particulars o ubicades en parcs urbans, jardins públics o jardins botànics, s’especifica que els vegetals adquirits amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquest Reial Decret es podran mantenir als espais actuals, sempre que els exemplars no es propaguin fora del límits on estan ubicats i que es prenguin mesures per evitar la seva propagació al medi natural. Aquestes espècies vegetals no es podran reproduir ni comercialitzar, i a la vegada caldrà anar-les eliminant progressivament.
Des de l’ajuntament ens hem estat informant sobre les plantes exòtiques invasores,més concretament dels Plomalls (Cortadèria Selloana) que any rere any va creixent en número i volum dins el nostra municipi.
El nom comú d’aquesta espècie és plomall de la Pampa, degut a la forma de la seva inflorescència, i al seu origen, sud‐americà. Es va començar a estendre degut al seu ús com a planta ornamental. Aquesta gramínia consta d’un rizoma, del que creixen les fulles, que són llargues, de fins a 2 metres, linears, i d’un color verd glauc. Estan molt lignificades, això i el fet que presentin el marge serrat produeix que siguin altament tallants, d’aquí el seu nom científic. A principis de tardor creix una tija on es desenvolupa la inflorescència. L’alçada d’aquesta tija més la inflorescència pot superar els 3 metres. La Cortaderia és dioica, això vol dir que existeixen plantes masculines i individus femenins. Les inflorescències femenines són més vistoses, d’un color que pot variar del blanc al rosat. Cada inflorescència femenina pot produir fis a 100.000 llavors. Aquestes llavors estan adaptades a la dispersió ammòfila, pel vent, per aquest motiu són molt petites i presenten una sèrie de pilositats que afavoreixen la seva dispersió, poden arribar a recórrer fins a 30 km.
El plomall pot viure a molts ambients diferents, però acostuma a estar a llocs ben assolellats i a prop de cursos d’aigua. Tolera molt bé l’ambient marí. No és molt exigent en quant a la qualitat del sòl, i pot colonitzar ambients molt alterats i amb una concentració baixa de nutrients sense problemes. Per aquest motiu desplaça a altres espècies a l’hora de colonitzar àrees pertorbades, com marges de camins, talussos d’autopistes, etc. És molt important no confondre aquesta espècie amb Saccharum ravennae, una planta molt semblant a la Cortaderia, però autòctona. L’arribada del plomall de la Pampa ha fet que la població d’aquesta interessant espècie s’hagi reduït significativament, com a conseqüència de la competència pels nutrients i l’espai. Per diferenciar‐les cal fixar‐se, entre altres caracters, en les fulles, que no són tan tallants i presenten una franja blanca al centre.
Aquestes plantes són realment un problema, tant per la seva ràpida proliferació coma per la seva eliminació, ja que la manera més efectiva és arrencar-les d’arrel, i vist el seu tamany ,només es pot fer mecànica, ja que les seves arrels són molt profundes i fortes.
Per aquest motiu volem divulgar aquesta informació entre tots els habitants, que o bé ja en tenen en els seus jardins o bé estan interessats en tenir-ne.
RECOMANACIONS PER A L’ELIMINACIÓ DEL PLOMALL ( CORTADÈRIA SELLOANA) PER A PARTICULARS I EMPRESES.
Un cop els plomalls han ocupat una superfície, hi ha dos mètodes per eliminar-los, d'una banda el tractament mecànic, manual, eines o maquinària, o tractament químic ,aplicant herbicides que causen la mort de la planta. Sempre que sigui possible, es recomana tractament mecànic, perquè els herbicides són productes químics altament tòxics i suposen un risc per la salut de les persones i el medi ambient. En qualsevol cas mai aplicar herbicides en proximitat a una zona humida (estany, Brook, aiguamolls llacuna...), heu de respectar una distància mínima de 10 metres. En qualsevol cas que és important dur a terme el tractament abans del 15 de juliol per evitar la dispersió de milers de llavors que són alliberats de les flors a finals d'agost, cada flor pot alliberar fins a 300.000 llavors dispersos pel vent que ens dóna una idea de la magnitud del problema. On no és possible aplicar el tractament abans del 15 de juliol, es recomana per reduir els borrons de les flors (van), a finals de juliol, per limitar la seva propagació.
Tractament mecànic
El més important que cal tenir en compte per a l'eliminació mecànica de la planta, és que vostè ha de començar des d'arrel, si es talla només la superfície, es tornarà a reproduir. Quan els plomalls són petites és relativament simple treure'ls a mà o amb l'ajuda d'aixada, però quan tenen uns quants anys poden arribar a grans dimensions, superació de diàmetre de metre. En aquest cas el treball es fa més difícil i és necessari cavar un fossat menut al voltant del plomall, per anar retirant amb l'aixada les arrels que formen la canya del timó. L’eliminació manual sempre és recomanable ja que actua només sobre els plomalls, i respecta l’altre vegetació i afavoreix la ràpida regeneració de la zona. És recomana especialment per exemplars aïllats presents en les explotacions individuals, o "plumerales" que és viable i econòmicament treballar amb bandes de treballadors forestals. On no és possible eliminar manualment pot fer ús de mecànica de diferents mitjans (Mini-carregadora, retroexcavadores...). En qualsevol cas una vegada ha començat el Duster és necessari dur-lo a un punt net o abocador, perquè si ho deixem a terra pot tornar a arrelar una altra vegada .
Tractament químic
Aquest mètode només es recomana en el cas de no esser possible el tractament mecànic i en cap cas ha de ser aplicat a menys de 10 metres d'una zona humida (estany, Brook, aiguamolls llacuna...). El principi que s'ha d'utilutzar és glifosat (Roundup energia), una solució de 2% d'aigua (2 cc / litre) i aplicat amb l'ajuda d'un spray de motxilla. Per garantir l'efectivitat del tractament d’herbicides cal aplicar individualment a cada peu del plomall, el tractament ha d'aplicar-se entre els mesos de maig i juliol. Posteriorment deixar actuar durant un mínim de 8 setmanes, per assegurar-se que l'herbicida és absorbit per la planta. Després d'aquest període és la trituració mecànica de les parts aèries mortes, eliminació de restes vegetals a un abocador. Finalment hi ha sembres i plantacions que limiten la possibilitat de la colonització subsegüent de la zona. És important assenyalar que mai no s'apliquen herbicides els dies de pluja o si hi ha forts vents, o en els dies amb risc de pluja en 12 hores després del tractament. L'aplicació ha de ser realitzada per personal autoritzat amb formació mínima, utilitzant tots el equip de protecció individual recomanat pels fabricants (guants, màscares...). Les restes de l'herbicida s'emmagatzemaràn en recipients hermètics i en cas de no tornar-los ha utilitzar es dipositaran en un gestor de residus autoritzat.
